Sense temps

Aquest 2009 ha vingut carregat de coses noves a la meva vida. Ara per ara tinc poc temps, i el vull dedicar a passejar amb en P. per lloc màgics, a prendre un té amb la meva millor amiga tot xerrant de les nostres coses, ja que amb els estudis, la feina, el carnet de cotxe i mil coses més el día se'm fa cada vegada més curt, em falten hores.
Així que, molt al meu pesar, a partir d'ara dedicarè les meves estonetes lliures a tot això que he comentat més amunt i menys a aquest bloc.
Ho he decidit, prefereixo deixar-ho en stand by abans de tancar-lo, ja que no se sap mai i potser d'aqui a un temps pogui tornar-hi amb més temps i també amb més ganes.
Des de la Lluna de les Mil Cares, un petó molt gros a tots/es que m'heu acompanyat durant aquest temps, fins aviat.

Aniversari

Avui, 24 de decembre, faig 28 anys i per celebrar-ho millor he agafat grip i estic al llit. :(

Colors

Fa un temps vaig escriure en aquest bloc, que havia visitat el Museu Picasso, que les etapes blava i rosa en concret m'havien fet pensar. I ara us explicaré el motiu.

Fa temps, quan jo era una nena (més encara) la meva vida es regia per coses ben simples, com anar a escola, jugar amb les amigues el cap de setmana i el primer amor d'un company de classe. Tot era bastant rosa, pastelòs que se'n diria ara. Sense problemes.
La juventut va venir marcada pel groc de la mala sort i el vermell de la passió adolescent, la rebeldia i la tossudessa i el segon amor i el tercer i...
L'entrada a l'edat adulta (els 18 anys) va venir acompanyada per un caire espiritual que em va fer veure tot de color blau, vaig entrar en una "secta" i des d'aquesta vesant tan.... divina vaig conèixer al que va ser el meu cinquè amor i amb el que em vaig casar als 23 anys.
Però tot d'una aquell amor tan blanc (etern) va començar a passar a un negre que no m'agradava gens i deixant a deus i a dimonis fora vaig haver d'enviar a l'infern al meu company espiritual i marital.
Després d'això va venir una época grisa, trista, que no pas negra, però sí bastant depriment. Tenía 24 anys, m'acabava de separar, havia perdut la feina i a la meitat dels meus amics. No creia en deus ni en esglèsies, havia perdut la fe en tot.
Però així com qui no se l'espera va arribar a la meva vida en P. que va començar a tenyir mica en mica el meu món d'un bonic color verd esperança ( com el dels seus ulls) i va nèixer en mí un sentiment fort i bonic anomenat amor. Des de llavors que estic amb ell i els colors més macos han anat guanyant terreny al gris.

Ara que arriben les festes de Nadal, el meu 28è aniversari, els sopars en família i les reunions amb els amics, m'alegro de que en P. formi part de la meva família, formi part de mi mateixa i jo tambè formi part d'ell.
I des d'aquí us vull desitjar a tots, de tot cor, un BON NADAL, sigueu feliços.

Relats Conjunts: La gran ona de Kanagawa

Aquest Nadal, paso de fred, paso d'arbres adornats amb angelets i boletes daurades. Paso de tot.

Aquest Nadal, vull posar-me en bikini, broncejar-me al sol, nedar, i lligar amb un morenet... o un rosset, que tingui les abdominals com una taula de rentar la roba, com la que utilitzaba la meva àvia en el temps en que les rentadores només les tenien els rics.

Si, ho tinc decidit aquest Nadal me'n duré el kayak i remarè fins que se m'esgotin els braços en una platja de sorra daurada, plena de tios bons.

.................................

- Mamá. Papá. Aquest Nadal me'n vaig a California, no pasarè el Nadal aquí.

- A California? Es que no has vist les notícies de que hi ha un huracà i ones de 30 metres?

- No fotis, quina merda, ja m'havia fet la il.lusió, m'hauré de quedar a casa. Doncs res, que s'hi farà, un altre any serà. M'en vaig a donar un volt.

-Molt bé Pepa, la nena s'ho ha empassat, onades, onades, quins nassos amb lo divertit que es montar el pessebre en família.

Propòsits pel 2009

Com cada final d'any, faig una llista amb les propostes per l'any següent. Fent balanç puc dir que les fites que volia aconseguir aquest 2008 han anat molt bé.

- Anar a viure amb en P. (aconseguit)

- Millorar en la feina. (aconseguit)

- Reprendre les relacions familiars. (aconseguit)

- Perdre pes. (queda pendent pel 2009)

Així que, masoca jo, m'acabo de posar a dieta..... siiiii.... ara.... just quan tothom es posará a menjar turrons, neules, canelons, pollastre al forn.... siiiiiii... sóc masoca que voleu que faci.

Així que per aconseguir-ho sense que em doni un síncope pel camí, m'he apuntat a una cosa que es diu Weight Watchers, que básicament consisteix en anar contant i no passar-se d'uns punts determinats al dia i mica en mica anar perdent.

Conec gent que ha perdut kg. amb aquest métode, així que donant un vot de confiança, ho probarem. Per cert si algú coneix o ha utilitzat aquest métode d'aprimament que deixi comentaris dient que tal va anar o que li sembla.

Relats Conjunts: Àngels

- Bernabé, en que penses.

- No penso en res, Tomeu.

- Bah, home, digues, en alguna cosa deus estar pensant.

- Que no, de veritat que no penso en res.

- Vinga, que per la cara sé que estas pensant.

- Per deu mil dimonis deixa de preguntar-me que no estic pensant en res.

- Tu dirás el que vulguis peró alguna cosa et ronda el cap.

- Ostia, d'acord. ¿¿¿Tu saps d'on Cullons ens han sortit aquestes ales???

Castanyes, boniatos i carbasses

Potser es típic un post com aquest, un dia més o menys com aquest, però la veritat és que plou i estic aburrida, aquest cap de setmana com quan toca Cap d'any o San Joan, una servidora decideix quedar-se a casa per la nit que potser en comptes de anomenar nit de bruixes hauriem de dir-li la nit de bojos, perqué hi ha cada un "suelto" que dona por.

Total, aquests dies així aprofito per anar al cinema i cap a la una o dues de la nit enllitar-me, així quan tothom està dormint la mona jo estic llesta per anar a visitar llocs. Avui per exemple aprofitant la sobada general en P. i jo em marxat cap a Barcelona a visitar el Museo Picasso que a part avui al ser primer diumenge de mes era entrada gratuita.

Allà al museo tot veient els quadres, gravats, etc de l'artista m'ha donat per pensar... No se si recordeu les etapes blava i rosa de Picasso, es caracteritzava básicament en que el pintor va tenir unes èpoques en les que utilitzava aquests colors com a base de gairebé tots els seus quadres.

Doncs mirant i pensant en això i en les etapes per les que he passat se m'ha ocurregut un altre post que ara no escriuré perquè aquest ja es prou llarg potser, però que molt aviat el publicaré.

A part d'això molts petons a tots i bon dia de tots sants.